“El drac que va perdre el somriure“ és un espectacle fet amb l’esperit de convidar a la reflexió sobre el poder de les paraules, tot d’una manera amena i inspiradora que fomenta el respecte mutu.
Quina feina més cansada! Espantar el drac cada dia – pensava la princesa malcriada del regne d’or. Perquè, segons ella, els dracs són terribles i lletjos, les bruixes envejoses, els gegants malhumorats i maldestres, els llops ferotges… però, i si no fos així? De vegades, els dracs només volen cuidar a l’hort les seves bledes i tomàtigues, i els llops només volen sopa.
Per aixó la Jaia Màgica, cansada de sentir només paraules lletges al regne, fa desapareixer totes les paraules boniques. El drac, amb el seu coratge, decidirà seguir-les a travès d’altres contes, on descobrirà que els “dolents” no sempre són el que semblen i que la bondat pot transformar fins i tot els cors més ferits.
Un conte màgic que ens recorda el poder de les paraules i la importància de cuidar allò que ens fa somriure.
DIRECCIÓ I DRAMATÚRGIA: Cristina Francioli
DISSENY DE VESTUARI: “La maleta de la abuela” GRAFISME: “The last film”
INTÈRPRETS: Cristina Francioli
ESCENOGRAFIA I TITELLES: “Espill, companyia de teatre”
AGRAÏMENTS: familia, amics i companys…
PRODUCCIÓ: “Espill Teatre”
